PERIODISME DE FUTBOL

Aquests últims dies vénen marcats per l’agenda esportiva i els quatre Barça-Madrid que es disputen en menys de 18 dies. Ja se n’han jugat dos, però encara queden els més decisius, aquells on la competició més desitjada està en joc. Durant aquests dies, és lògic que els mitjans de comunicació, i especialment els esportius, estiguin molt pendents d’aquesta sèrie inhabitual de partits, però, la cobertura és, en alguns casos, excessiva.

Aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona, el Godó, el torneig de tenis més prestigiós d’Espanya i una de les millors competicions d’Europa. A més, aquest any el cartell comptava amb la participació de set dels deu millors jugadors del món. Per sort, he pogut viure l'esdeveniment des del departament de premsa. Ha estat seguit per nombrosos mitjans, però no tots estaven interessats en el tennis. Durant les rodes de premsa a Nadal, Ferrer, Almagro i companyia, només hi ha hagut una pregunta que es repetís a totes elles: “un resultat pel Barça-Madrid?”.

Sembla que alguns mitjans estan confonent l’esport amb el futbol, i encara més en uns colors concrets. Sota l'etiqueta de periodistes esportius, els professionals d'aquest àmbit només se centren ara mateix, i habitualment, amb el Barça i el Madrid. Els mitjans, i sobretot els públics, tenen la funció d'informar d'allò que interessa a la gent però també d'allò important que passa al món. Durant aquests 18 dies, per exemple, l'equip de waterpolo femení del C.N.Sabadell s'ha proclamat campió d'Europa per primera vegada. Aquest notícia però, gairebé no ha tingut ressò. La marató de clàssics ha absorbit la resta d'informació, sigui esportiva o no.

DEBATENT SOBRE EL DRET A DECIDIR

El divendres 8 d'abril de 2011, El Periódico de Catalunya va publicar a la portada l’editorial del diari. Sota el titular “Així, no”, el diari del grup Zeta presentava els seus arguments en contra de la consulta independentista que es va celebrar ahir a Barcelona. Considera que una votació sense resultat vinculant no té valor polític i critica que alguns dirigents, entre ells el president Artur Mas, acudeixin a les urnes i es decantin inclús pel si, quan després defenses postures contràries al Parlament. El Periódico és un dels diaris més propers al PSC, grup parlamentari que s’ha mostrar en contra de la consulta popular.

Ahir, diumenge, dia de la votació, s’esperava una resposta per part d’alguns dels diaris de Catalunya. I va ser l’Ara, qui amb una portada on és podia llegir un “Sí, al dret a decidir” va replicar la posició d’El Periódico. En una editorial interior el diari defensa la llibertat del poble a pronunciar-se i alaba la salut d’una ciutadania que és capaç de mobilitzar-se. L’Ara, és un dels diaris més propers a la independència i segurament a ERC.

Amb aquestes dos portades, s’ha demostrat que quan es desenvolupa un debat ideològic com el que es va viure ahir a Barcelona, cadascú pren les seves posicions. El que no queda clar, és si aquestes posicions són elegides directament pels periodistes o simplement són el reflex de les ideologies dels partits als quals són més afins. Periodisme d'opinió o periodisme de partit?