He començat aquest bloc amb la intenció de no parlar d'esports, però repassant la premsa d'ahir m'he trobat que en totes les portades, tan de Catalunya com dels diaris d'Espanya, la foto està reservada a la victòria de Rafa Nadal per sisena vegada a Roland Garros. Ara bé, si en molts casos la fotografia és exactament la mateixa (Rafa Nadal mossegant la copa de campió), alguns diaris en fan un tractament diferent, com El Mundo, l'ABC, La Razón o La Gaceta.
Com he dit al principi no volia parlar d'esport, i per tant, no ho faré pròpiament, sinó que parlaré de política. Més ben dit, de la utilització política que es fa moltes vegades dels èxits esportius per defensar una ideologia concreta. Les portades dels quatre diaris esmentats anteriorment coincideixen en una cosa, i és que en les fotografies de portada, Rafa Nadal apareix embolcallat d'una bandera d'Espanya.
No és casualitat que aquests diaris siguin, precisament, els quatre diaris de centre-dreta que tenen una defensa més forta del nacionalisme espanyol. El meu dubte és, en aquest cas, si el més important és el gran èxit (indiscutible èxit) esportiu de Nadal o bé el fet que a París s'hagi pogut veure la bandera espanyola. Si Nadal no hagués tret la bandera, la foto seria portada o tindria la mateixa mida?
Els mitjans de comunicació utilitzen l'esport com ningú, és una evidència. Són conscients que aixeca passions i que la proximitat sentimental de l'espectador amb l'esportista és molt gran i per això aprofiten sempre que poden per transmetre ideologia a través dels èxits esportius.
De fet l'esport, gairebé s'ha convertit en propaganda política. Per alguns mitjans la pràctica en si, més enllà del futbol, no té cap importància sense la participació d'un esportista que tingui un lligam en l'àmbit territorial del mitjà. Ho veiem amb Nadal o Fernando Alonso a Espanya, però també amb el Barça o Pau Gasol a Catalunya.
Aquest fet, provoca que l'esperit crític i el criteri periodístic, quan es tracta d'esport, moltes vegades desaparegui. Hem vist moltes vegades com el Marca alaba a l'entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, sense tenir en compte la seva actitud, només perquè defensa els colors de l'equip blanc, afí al diari. De la mateixa manera que el dia que Guardiola va respondre a Mourinho a la sala de premsa, i va deixar anar algunes paraules malsonants, als mitjans catalans semblava gairebé un heroi.
L'esport va néixer a Anglaterra a finals del segle XVIII amb uns valors inherents que eren l'esforç, la participació, el fair play o l'esperit de superació. Tots ells valors positius que van fer que de seguida es veiés en aquest fenomen una eina educativa. L'arribada dels mitjans de comunicació, però, han corromput aquests valors i l'han convertit en una eina únicament ideològica.
Estic molt d'acord en que quan esportista aconsegueix una gran fita, com la de Nadal a París, això sigui portada a tots els diaris. Però no me sembla bé, que l'únic criteri d'importància sigui la nacionalitat de l'esportista. Perquè quan la ideologia passa per davant de tot, l'esport perd tots els seus valors positius i es converteix en una eina molt forta de confrontació i rivalitat. Tan de bo els mitjans de comunicació facin una reflexió conjunta i s'adonin que amb la seva actuació estan contribuint a malmetre un fenomen que per si sol, pot aportar moltes coses bones a la societat.
dimecres, 8 de juny del 2011
dilluns, 30 de maig del 2011
ENAMORAMENT ENTRE EL BARÇA I TV3
La relació entre el Barça i TV3 passa per un bon moment. Es va poder veure aquest cap de setmana amb l’emissió de la final de la Lliga de Campions i les posteriors celebracions. A més, la cadena catalana ha emès també aquest cap de setmana, la final de la Copa d’Europa d’handbol, guanyada pel F.C.Barcelona i un partit de la Lliga ACB jugat també per l’equip blaugrana.
El gran desplegament per la Champions va començar divendres. La televisió pública de Catalunya va dedicar mitja tarda a retransmetre la roda de premsa de Pep Guardiola a Wembley i a ensenyar imatges de l’últim entrenament dels blaugranes. Dissabte, especial sobre la final de la Lliga de Campions en directe des de Londres, la final i la celebració a Canaletes. I diumenge tota la rua i la repetició del partit. Tres dies pendents del futbol. Tres dies pendents del Barça.
El més preocupant d’aquesta gran cobertura és que, des de fa uns mesos, la Televisió de Catalunya disposa d’Esport 3, un canal dedicat exclusivament als continguts esportius. La gran majoria dels especials futbolístics d’aquest cap de setmana, però, van ser emesos per TV3. A més, aquest cap de setmana ha coincidit amb el Gran Premi de F.1 de Mònaco, emès també per la primera cadena.
Podem dir que Televisió de Catalunya ha tingut per tant, des de divendres i fins ahir a la nit, dos canals dedicats gairebé exclusivament als esports. Segur que molts dels seus espectadors, i així ho demostraran les audiències, estaran contents. Però d’altres, com alguns seguidors de Fringe, la sèrie que habitualment emet TV3 els diumenges a la nit, i que ahir va ser substituïda per la repetició de la final, no ho estaran tant. De fet, ahir a Twitter, ja es podien veure algunes crítiques cap a la televisió pública.
La pregunta és per què TV3 paralitza tota la seva programació quan es tracta d’emetre programes relacionats amb el Barça? Crec que el canal televisiu obté, més enllà de les grans audiències que li reporta el Barça, una identificació amb el club blaugrana que li dóna una imatge positiva. El F.C.Barcelona es troba en una dels moments més victoriosos de la seva història, però sobretot, en un dels moments en que els valors que transmet l’entitat han estat més alabats per tot el món. I d’això se’n beneficia TV3, que sempre va lligada al club.
Crec també, però, que al Barça li interessa que TV3 estigui sempre al seu costat. El club intenta des de fa temps transmetre una cultura organitzativa basada en l’esforç, el sacrifici, el treball i el compromís. I també basada en la catalanitat. Gràcies als mitjans de comunicació, i sobretot a la televisió catalana, ha aconseguit transmetre aquests valors, sobretot el de sentiment catalanista, i que l’afició i simpatitzants del Barça de tot el món es sentin orgullosos del seu equip.
Per això s’entén, que ahir, tot i que el F.C.Barcelona tingui una televisió pròpia, TV3 pogués retransmetre la rua dels campions i tingués una càmera dalt de l’autobús. Per això s’entén també, que malgrat que fa només tres anys el Barça portés als tribunals a la Televisió de Catalunya per un deute, aquests puguin seguir emetent partits dels blaugranes.
I és que els beneficis d’uns i altres són massa grans com per trencar relacions. Sembla que l’enamorament entre Barça i TV3 encara dura i durarà uns quants anys més.
El gran desplegament per la Champions va començar divendres. La televisió pública de Catalunya va dedicar mitja tarda a retransmetre la roda de premsa de Pep Guardiola a Wembley i a ensenyar imatges de l’últim entrenament dels blaugranes. Dissabte, especial sobre la final de la Lliga de Campions en directe des de Londres, la final i la celebració a Canaletes. I diumenge tota la rua i la repetició del partit. Tres dies pendents del futbol. Tres dies pendents del Barça.
El més preocupant d’aquesta gran cobertura és que, des de fa uns mesos, la Televisió de Catalunya disposa d’Esport 3, un canal dedicat exclusivament als continguts esportius. La gran majoria dels especials futbolístics d’aquest cap de setmana, però, van ser emesos per TV3. A més, aquest cap de setmana ha coincidit amb el Gran Premi de F.1 de Mònaco, emès també per la primera cadena.
Podem dir que Televisió de Catalunya ha tingut per tant, des de divendres i fins ahir a la nit, dos canals dedicats gairebé exclusivament als esports. Segur que molts dels seus espectadors, i així ho demostraran les audiències, estaran contents. Però d’altres, com alguns seguidors de Fringe, la sèrie que habitualment emet TV3 els diumenges a la nit, i que ahir va ser substituïda per la repetició de la final, no ho estaran tant. De fet, ahir a Twitter, ja es podien veure algunes crítiques cap a la televisió pública.
La pregunta és per què TV3 paralitza tota la seva programació quan es tracta d’emetre programes relacionats amb el Barça? Crec que el canal televisiu obté, més enllà de les grans audiències que li reporta el Barça, una identificació amb el club blaugrana que li dóna una imatge positiva. El F.C.Barcelona es troba en una dels moments més victoriosos de la seva història, però sobretot, en un dels moments en que els valors que transmet l’entitat han estat més alabats per tot el món. I d’això se’n beneficia TV3, que sempre va lligada al club.
Crec també, però, que al Barça li interessa que TV3 estigui sempre al seu costat. El club intenta des de fa temps transmetre una cultura organitzativa basada en l’esforç, el sacrifici, el treball i el compromís. I també basada en la catalanitat. Gràcies als mitjans de comunicació, i sobretot a la televisió catalana, ha aconseguit transmetre aquests valors, sobretot el de sentiment catalanista, i que l’afició i simpatitzants del Barça de tot el món es sentin orgullosos del seu equip.
Per això s’entén, que ahir, tot i que el F.C.Barcelona tingui una televisió pròpia, TV3 pogués retransmetre la rua dels campions i tingués una càmera dalt de l’autobús. Per això s’entén també, que malgrat que fa només tres anys el Barça portés als tribunals a la Televisió de Catalunya per un deute, aquests puguin seguir emetent partits dels blaugranes.
I és que els beneficis d’uns i altres són massa grans com per trencar relacions. Sembla que l’enamorament entre Barça i TV3 encara dura i durarà uns quants anys més.
GIR CAP A LA DRETA
El diari Ara obre l’endemà de les eleccions amb un titular d’una sola paraula: “Hegemònics”. Just a sobre, els màxims dirigents de Convergència i Unió brindant pels èxits electorals, i a sota, un somriure que ha estat protagonista en la propaganda dels nacionalistes. Tot sobre una trama de color blau amb la que es simbolitza habitualment a CiU en els gràfics de resultats de les eleccions. La part baixa de la portada l’ocupen 5 titulars que analitzen la resta dels resultats electorals.
La portada es ben clara, i destaca per sobre de qualsevol altre resultat, el fet que CiU es converteixi en la primera força política a les municipals. Si la comparem amb la resta de portades del dia, però, l’Ara va una mica més enllà. Des de la portada no es limita a descriure els resultats si no que ja comença a fer un anàlisi, com és habitual en el diari.
Personalment, crec que la portada ja és un editorial. L’Ara mostra una imatge completament positiva de la victòria convergent. Només apareixen en fotografia representants de CiU, i a més en un moment d’alegria. Però el somriure que hi ha just a sota és el que delata més al diari. Encara que la justificació sigui que serveix per identificar al partit, és pot interpretar com el somriure que el diari fa per celebrar la victòria dels nacionalistes.
S’obre una nova etapa política a Catalunya on totes les grans institucions del país estaran a mans de Mas i els seus companys de partit. I l’Ara sembla haver fet un gir polític, deixant una mica de banda l’esquerra i acostant-se més al govern de CiU. Ja se sap, els interessos econòmics no entenen d’ideologia.
La portada es ben clara, i destaca per sobre de qualsevol altre resultat, el fet que CiU es converteixi en la primera força política a les municipals. Si la comparem amb la resta de portades del dia, però, l’Ara va una mica més enllà. Des de la portada no es limita a descriure els resultats si no que ja comença a fer un anàlisi, com és habitual en el diari.
Personalment, crec que la portada ja és un editorial. L’Ara mostra una imatge completament positiva de la victòria convergent. Només apareixen en fotografia representants de CiU, i a més en un moment d’alegria. Però el somriure que hi ha just a sota és el que delata més al diari. Encara que la justificació sigui que serveix per identificar al partit, és pot interpretar com el somriure que el diari fa per celebrar la victòria dels nacionalistes.
S’obre una nova etapa política a Catalunya on totes les grans institucions del país estaran a mans de Mas i els seus companys de partit. I l’Ara sembla haver fet un gir polític, deixant una mica de banda l’esquerra i acostant-se més al govern de CiU. Ja se sap, els interessos econòmics no entenen d’ideologia.
dilluns, 16 de maig del 2011
DEBAT A QUATRE BANDES
El divendres 13 de maig, RAC 1 va emetre un debat electoral a quatre bandes. Va reunir els candidats a les eleccions municipals del 22 de maig de les quatre capitals catalanes i els va emetre simultàniament. D'aquesta manera, els ciutadans que van sintonitzar l'emissora des de les comarques gironines van poder seguir en directe el debat per l'alcaldia de Girona i així igual amb les quatre províncies de Catalunya.
Enmig d'una campanya electoral marcada per la disputa entre polítics, els encreuaments d'acusacions, les possibles i impossibles aliances post-electorals i sobretot per la centralització del debat en Barcelona, aquesta iniciativa suposava un oasis a l'equador de la campanya. Evidentment que d'aquesta manera no queda cobert tot el territori, però es tracta d'una mesura més justa que el barcelonacentrisme.
RAC 1 va fer divendres una feina que hauria de ser responsabilitat de la ràdio-televisió pública. Però ni TV3, que aquella mateixa nit va emetre un debat entre els candidats a la capital catalana, ni TVE que va fer el mateix dies enrere, ni Catalunya Ràdio han estat de moment a l'altura. És evident que el marge d'acció de les cadenes públiques és inferior pels tan discutits blocs electorals, però han de fer un esforç per apropar la informació electoral al ciutadà i fomentar la participació. En aquest cas els mitjans privats han passat al davant dels públics. Mala senyal.
dilluns, 9 de maig del 2011
UNA DEMANDA SOCIAL
Dimarts passat va arribar als quioscos un nou diari en català. Bé de fet es tracta d'una traducció de La Vanguardia que s'apunta (després de El Periódico) a la doble versió castellà-català.
Des de la direcció del diari s'assegura que no es tracta d'una traducció literal però en les primeres edicions les diferències han estat ben poques. Així la llengua catalana agafa força a la premsa escrita després del llançament de l'Ara fa tan sols sis mesos i ara aquesta nova incorporació.
L'aparició de La Vanguardia ha tingut acolliments ben diferents. Per exemple, a la xarxa, es va convertir en un dels temes més comentats del dia. Per una banda a twitter es va crear l'etiqueta #vangcat per felicitar el diari. Per l'altre es va crear l'etiqueta #130anystard en al·lusió als anys que separen la sortida de La Vanguardia en castellà de la'edició en català.
Personalment crec que aquesta sortida correspon més a criteris empresarials que no pas a una demanda social com ho justifica Antich, director de La Vanguardia. Les subvencions que obtenen els mitjans en català per part de la Generalitat són massa sucoses com per renunciar-hi. A més, falta veure si el canvi de llengua suposa també un canvi ideològic en la línia editorial del diari.
Si la sortida en català realment respon a una demanda social, el diari s'hauria d'acostar més a la població que demana més autogovern i que se li reconegui el dret a l'autodeterminació. Si ho fa, els motius explicats per justificar la traducció de La Vanguardia hauran estat certs. Si en canvi segueix mantenint una postura conservadora i propera a l'estat espanyol, els motius només hauran estat excuses.
dilluns, 2 de maig del 2011
LA LLUITA DE LA IMMEDIATESA
El debat sobre si és més important la qualitat o la immediatesa va néixer amb la ràdio i la televisió. Amb la revolució digital i l’aparició de les xarxes socials com twitter i facebook, aquest debat està més viu que mai.
Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Canyamars la 6a trobada de joves lectors organitzada per la Fundació Catalana de la Premsa Comarcal. Allà els estudiants de periodisme de diverses facultats dels Països Catalans han analitzat el futur de la premsa escrita i l’aplicació de les noves tecnologies. I un dels aspectes que s’ha debatut és la lluita entre els mitjans per aconseguir la immediatesa i com això afecta la qualitat.
Aquest matí ens hem despertat amb una d’aquelles notícies que ho eclipsen tot. Bin Laden ha estat mort per l’exèrcit nord-americà. La ràdio en parlava, a la tele en mostraven imatges i a internet tothom ho comentava. Twitter anava ple de missatges d’usuaris que opinaven sobre aquest fet. Els diaris, però, no en diuen res.
Avui clarament la partida de la immediatesa l’ha guanyat internet. Però pocs minuts després que es publiqués la foto del líder d’Al-Qaeda mort ja s’ha començat a qüestionar l’autenticitat de la imatge, i els rumors han començat a córrer. En canvi, demà, la premsa escrita anirà tard, però la certesa dels fets segur que estarà confirmada.
Internet és el present i sobretot el futur, però no n'hi ha prou amb ser ràpid, també s'han de contrastar les informacions. Els mitjans digitals han canviat i canviaran la manera de rebre les coses, però no poden canviar la manera de fer-les. El rigor i l'ètica que caracteritza el bon periodisme s' han de mantenir.
Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Canyamars la 6a trobada de joves lectors organitzada per la Fundació Catalana de la Premsa Comarcal. Allà els estudiants de periodisme de diverses facultats dels Països Catalans han analitzat el futur de la premsa escrita i l’aplicació de les noves tecnologies. I un dels aspectes que s’ha debatut és la lluita entre els mitjans per aconseguir la immediatesa i com això afecta la qualitat.
Aquest matí ens hem despertat amb una d’aquelles notícies que ho eclipsen tot. Bin Laden ha estat mort per l’exèrcit nord-americà. La ràdio en parlava, a la tele en mostraven imatges i a internet tothom ho comentava. Twitter anava ple de missatges d’usuaris que opinaven sobre aquest fet. Els diaris, però, no en diuen res.
Avui clarament la partida de la immediatesa l’ha guanyat internet. Però pocs minuts després que es publiqués la foto del líder d’Al-Qaeda mort ja s’ha començat a qüestionar l’autenticitat de la imatge, i els rumors han començat a córrer. En canvi, demà, la premsa escrita anirà tard, però la certesa dels fets segur que estarà confirmada.
Internet és el present i sobretot el futur, però no n'hi ha prou amb ser ràpid, també s'han de contrastar les informacions. Els mitjans digitals han canviat i canviaran la manera de rebre les coses, però no poden canviar la manera de fer-les. El rigor i l'ètica que caracteritza el bon periodisme s' han de mantenir.
dimecres, 27 d’abril del 2011
PERIODISME DE FUTBOL
Aquests últims dies vénen marcats per l’agenda esportiva i els quatre Barça-Madrid que es disputen en menys de 18 dies. Ja se n’han jugat dos, però encara queden els més decisius, aquells on la competició més desitjada està en joc. Durant aquests dies, és lògic que els mitjans de comunicació, i especialment els esportius, estiguin molt pendents d’aquesta sèrie inhabitual de partits, però, la cobertura és, en alguns casos, excessiva.
Aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona, el Godó, el torneig de tenis més prestigiós d’Espanya i una de les millors competicions d’Europa. A més, aquest any el cartell comptava amb la participació de set dels deu millors jugadors del món. Per sort, he pogut viure l'esdeveniment des del departament de premsa. Ha estat seguit per nombrosos mitjans, però no tots estaven interessats en el tennis. Durant les rodes de premsa a Nadal, Ferrer, Almagro i companyia, només hi ha hagut una pregunta que es repetís a totes elles: “un resultat pel Barça-Madrid?”.
Sembla que alguns mitjans estan confonent l’esport amb el futbol, i encara més en uns colors concrets. Sota l'etiqueta de periodistes esportius, els professionals d'aquest àmbit només se centren ara mateix, i habitualment, amb el Barça i el Madrid. Els mitjans, i sobretot els públics, tenen la funció d'informar d'allò que interessa a la gent però també d'allò important que passa al món. Durant aquests 18 dies, per exemple, l'equip de waterpolo femení del C.N.Sabadell s'ha proclamat campió d'Europa per primera vegada. Aquest notícia però, gairebé no ha tingut ressò. La marató de clàssics ha absorbit la resta d'informació, sigui esportiva o no.
Aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona, el Godó, el torneig de tenis més prestigiós d’Espanya i una de les millors competicions d’Europa. A més, aquest any el cartell comptava amb la participació de set dels deu millors jugadors del món. Per sort, he pogut viure l'esdeveniment des del departament de premsa. Ha estat seguit per nombrosos mitjans, però no tots estaven interessats en el tennis. Durant les rodes de premsa a Nadal, Ferrer, Almagro i companyia, només hi ha hagut una pregunta que es repetís a totes elles: “un resultat pel Barça-Madrid?”.
Sembla que alguns mitjans estan confonent l’esport amb el futbol, i encara més en uns colors concrets. Sota l'etiqueta de periodistes esportius, els professionals d'aquest àmbit només se centren ara mateix, i habitualment, amb el Barça i el Madrid. Els mitjans, i sobretot els públics, tenen la funció d'informar d'allò que interessa a la gent però també d'allò important que passa al món. Durant aquests 18 dies, per exemple, l'equip de waterpolo femení del C.N.Sabadell s'ha proclamat campió d'Europa per primera vegada. Aquest notícia però, gairebé no ha tingut ressò. La marató de clàssics ha absorbit la resta d'informació, sigui esportiva o no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)