El divendres 13 de maig, RAC 1 va emetre un debat electoral a quatre bandes. Va reunir els candidats a les eleccions municipals del 22 de maig de les quatre capitals catalanes i els va emetre simultàniament. D'aquesta manera, els ciutadans que van sintonitzar l'emissora des de les comarques gironines van poder seguir en directe el debat per l'alcaldia de Girona i així igual amb les quatre províncies de Catalunya.
Enmig d'una campanya electoral marcada per la disputa entre polítics, els encreuaments d'acusacions, les possibles i impossibles aliances post-electorals i sobretot per la centralització del debat en Barcelona, aquesta iniciativa suposava un oasis a l'equador de la campanya. Evidentment que d'aquesta manera no queda cobert tot el territori, però es tracta d'una mesura més justa que el barcelonacentrisme.
RAC 1 va fer divendres una feina que hauria de ser responsabilitat de la ràdio-televisió pública. Però ni TV3, que aquella mateixa nit va emetre un debat entre els candidats a la capital catalana, ni TVE que va fer el mateix dies enrere, ni Catalunya Ràdio han estat de moment a l'altura. És evident que el marge d'acció de les cadenes públiques és inferior pels tan discutits blocs electorals, però han de fer un esforç per apropar la informació electoral al ciutadà i fomentar la participació. En aquest cas els mitjans privats han passat al davant dels públics. Mala senyal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada