Dimarts passat va arribar als quioscos un nou diari en català. Bé de fet es tracta d'una traducció de La Vanguardia que s'apunta (després de El Periódico) a la doble versió castellà-català.
Des de la direcció del diari s'assegura que no es tracta d'una traducció literal però en les primeres edicions les diferències han estat ben poques. Així la llengua catalana agafa força a la premsa escrita després del llançament de l'Ara fa tan sols sis mesos i ara aquesta nova incorporació.
L'aparició de La Vanguardia ha tingut acolliments ben diferents. Per exemple, a la xarxa, es va convertir en un dels temes més comentats del dia. Per una banda a twitter es va crear l'etiqueta #vangcat per felicitar el diari. Per l'altre es va crear l'etiqueta #130anystard en al·lusió als anys que separen la sortida de La Vanguardia en castellà de la'edició en català.
Personalment crec que aquesta sortida correspon més a criteris empresarials que no pas a una demanda social com ho justifica Antich, director de La Vanguardia. Les subvencions que obtenen els mitjans en català per part de la Generalitat són massa sucoses com per renunciar-hi. A més, falta veure si el canvi de llengua suposa també un canvi ideològic en la línia editorial del diari.
Si la sortida en català realment respon a una demanda social, el diari s'hauria d'acostar més a la població que demana més autogovern i que se li reconegui el dret a l'autodeterminació. Si ho fa, els motius explicats per justificar la traducció de La Vanguardia hauran estat certs. Si en canvi segueix mantenint una postura conservadora i propera a l'estat espanyol, els motius només hauran estat excuses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada